José María Sanz de Galdeano Equiza i Ángel Llamazares Álvarez van participar a Ataria en una sessió dedicada a la gestió del risc, la col·laboració institucional i els reptes del cicle urbà de l’aigua.
1926 – 2026
1926 – 2026
José María Sanz de Galdeano Equiza i Ángel Llamazares Álvarez van participar a Ataria en una sessió dedicada a la gestió del risc, la col·laboració institucional i els reptes del cicle urbà de l’aigua.
18/06/2026
Vitoria-Gasteiz va acollir el dijous 18 de juny una nova sessió dels Encuentros del Centenario de la Confederación Hidrográfica del Ebro. L’acte, celebrat a Ataria i presentat per Javier San Román, comissari adjunt d’Aigües de la CHE i comissari del Centenari, va reunir dues mirades complementàries sobre la gestió de l’aigua a Àlaba i els seus desafiaments de futur.
José María Sanz de Galdeano Equiza, director de Planificació i Obres de l’Agència Vasca de l’Aigua (URA), va centrar la seva intervenció en el sistema Zadorra, la gestió del risc d’inundació i la cooperació entre administracions. Ángel Llamazares Álvarez, exgerent d’AMVISA, va repassar la col·laboració institucional que ha permès millorar el proveïment i el sanejament de Vitoria-Gasteiz, i va plantejar alguns dels reptes pendents per avançar cap a una gestió més integrada de l’aigua al territori.
Sanz de Galdeano va recórrer les principals fites que han marcat la gestió de l’aigua a Àlaba des de la creació de les confederacions hidrogràfiques el 1926 i la construcció dels embassaments del Zadorra a finals dels anys cinquanta. El seu relat es va aturar especialment en la sequera de 1989-1991, un episodi que va posar a prova el proveïment de Vitoria-Gasteiz i Bilbao i va impulsar un procés de diàleg entre territoris, usuaris i gestors.
A partir de 1997, la CHE va impulsar un procés de treball conjunt per millorar l’eficiència de les xarxes, augmentar la capacitat i reforçar la seguretat del Zadorra i acordar unes regles d’explotació dels embassaments. L’episodi de febrer de 2003 va reforçar la conveniència d’avançar en aquesta direcció. El procés va culminar en l’anomenada “Pau d’Ullibarri”, l’acord assolit el 2008 i ratificat a la CHE el 2009, que va establir corbes de garantia, abocament i resguard i que continua sent una referència per a la gestió coordinada del sistema.
La ponència va subratllar que la reducció del risc no depèn d’una única obra o decisió, sinó de la coordinació entre la gestió de l’aigua, l’ordenació del territori i l’atenció d’emergències. Aquest enfocament es concreta en quatre línies d’acció: prevenció, protecció, preparació i recuperació.
Entre els avenços exposats van figurar la regulació d’usos en zones inundables, els plans de gestió del risc, la coordinació entre URA i Protecció Civil i el sistema de predicció hidrològica UHATE, integrat amb els sistemes d’alerta i amb les eines de la CHE. La gestió dinàmica dels embassaments permet laminar les avingudes i reduir-ne els efectes, i s’ha de complementar amb planificació territorial i autoprotecció, especialment a les zones de la conca del Zadorra que queden fora de la regulació mitjançant embassaments.
Sanz de Galdeano va destacar també les actuacions orientades a “retornar espai al riu”, reduir la inundabilitat i recuperar la dinàmica natural dels llits. Els projectes desenvolupats al Zadorra, Abetxuko i els rius Batán i Zapardiel mostren com la protecció davant d’inundacions pot combinar-se amb la millora ambiental i l’adaptació al canvi climàtic.
Ángel Llamazares va situar l’inici del seu recorregut el 1973, quan Vitoria-Gasteiz afrontava importants necessitats de millora en el proveïment, el consum rondava els 650 litres per habitant i dia i només es controlava el 29 % de l’aigua. Cinc dècades després, la dotació s’ha reduït a menys de 200 litres i l’aigua controlada supera el 84 %, mentre la ciutat disposa d’una extensa xarxa de sanejament.
La transformació va ser possible, va explicar, gràcies a la cooperació entre l’Ajuntament, AMVISA, la CHE, el Govern Basc i altres organismes. Aquesta col·laboració va fer possibles les infraestructures bàsiques del proveïment i el sanejament, des de la captació i el bombeig d’Ullibarri fins a l’estació de tractament d’Araka, els dipòsits de capçalera i cua, el col·lector d’aigües residuals i la depuradora de Crispijana.
Llamazares va repassar també la resposta coordinada a la sequera de finals dels vuitanta, l’acord de gestió dels embassaments de 2008 i la Taula de Seguiment dels Embassaments del Zadorra, que va reunir les administracions hidràuliques, els serveis d’emergències, els operadors i l’Ajuntament en situacions complexes. Va esmentar així mateix les actuacions d’URA i AMVISA per reforçar la seguretat del proveïment i el programa AKUAL de cooperació en aigua i sanejament entre Euskadi i l’Amèrica Central.
De cara al futur, Llamazares va assenyalar la necessitat d’actualitzar les infraestructures previstes per a episodis d’escassetat hídrica prolongada i d’abordar el debat sobre la gestió integral de l’aigua a Àlaba. La seva proposta passa per un gran acord institucional que permeti avançar cap a un gestor públic amb capacitat tècnica i econòmica suficient, igualtat de drets i obligacions per a les persones usuàries i participació de les institucions territorials i d’URA.
Les dues intervencions van coincidir en una idea central: els avenços més importants de les últimes dècades s’han produït quan les administracions, els operadors i els serveis d’emergències han compartit informació, recursos i responsabilitats. La sessió va concloure amb un diàleg amb el públic sobre la gestió dels embassaments, la gestió d’avingudes, els períodes d’escassetat i el model de governança necessari per afrontar el pròxim centenari.
La cita de Vitoria-Gasteiz dóna continuïtat a les sessions celebrades a Reinosa, Miranda de Ebro i Logroño, dins d’un programa que apropa a la ciutadania la història, l’experiència i els reptes de la gestió de l’aigua a la conca de l’Ebre.