Història d’una institució al ritme del temps
La CHE i la gestió de l'aigua a cada època

La Confederación Sindical Hidrográfica del Ebro es va constituir el 5 de març de 1926 per a gestionar de manera integral la conca de l’Ebre segons el principi d’unitat de conca.
Aquest enfocament va permetre ordenar la regulació i la gestió de l‟aigua més enllà dels límits administratius, en un àmbit que integra territoris de nou comunitats autònomes. Inclou també el Principat d’Andorra i zones del departament francès de l’Ariège, a la conca alta del Segre, ja que la delimitació segueix criteris hidrològics.
Més informació sobre el centenari
Aquesta línia del temps reuneix, en ordre cronològic, les principals fites d’aquesta evolució des del 1926 fins avui.
El somni de riu comú.
La idea que va donar origen a la CHE
Nace la visión de una gestión integral del Ebro. De la Ley de Aguas (1879) a la fundación de la CHE, pasando por el regeneracionismo de Joaquín Costa y el modelo confederado de Manuel Lorenzo Pardo.

Aigües dividides.
La Guerra Civil i la fragmentació de la CHE
Durant la Guerra Civil, la CHE queda dividida i les seves funcions paralitzades. La institució té danys, duplicitats i una pèrdua temporal d'eficàcia operativa.

Una llera contingut.
Expansió hidràulica en temps de reconstrucció
Es consoliden les obres projectades durant l'època fundacional, més de quaranta embassaments i grans canals fan que Espanya entri a la seva època desenvolupista. La CHE lidera la política hidràulica del franquisme amb un model tècnic i centralitzat que transforma el paisatge i el regadiu.

El despertar democràtic del riu.
Cap a una consciència nova de l'aigua
La transició democràtica i la Llei d‟Aigües de 1985 transformen el model de gestió, incorporant la participació pública, la sostenibilitat ambiental i el control de qualitat de les aigües.

Un riu on cuidar.
El segle de l'acord
La Directiva Marco del Agua consolida la planificación por cuenca. Se implementan estrategias frente al cambio climático, como los planes de riesgo, la restauración fluvial o los programas Ebro Resilience y Ebro Fluye.

El somni de riu comú.
La idea que va donar origen a la CHE
Nace la visión de una gestión integral del Ebro. De la Ley de Aguas (1879) a la fundación de la CHE, pasando por el regeneracionismo de Joaquín Costa y el modelo confederado de Manuel Lorenzo Pardo.

Aigües dividides.
La Guerra Civil i la fragmentació de la CHE
Durant la Guerra Civil, la CHE queda dividida i les seves funcions paralitzades. La institució té danys, duplicitats i una pèrdua temporal d'eficàcia operativa.

Una llera contingut.
Expansió hidràulica en temps de reconstrucció
Es consoliden les obres projectades durant l'època fundacional, més de quaranta embassaments i grans canals fan que Espanya entri a la seva època desenvolupista. La CHE lidera la política hidràulica del franquisme amb un model tècnic i centralitzat que transforma el paisatge i el regadiu.

El despertar democràtic del riu.
Cap a una consciència nova de l'aigua
La transició democràtica i la Llei d‟Aigües de 1985 transformen el model de gestió, incorporant la participació pública, la sostenibilitat ambiental i el control de qualitat de les aigües.

Un riu on cuidar.
El segle de l'acord
La Directiva Marco del Agua consolida la planificación por cuenca. Se implementan estrategias frente al cambio climático, como los planes de riesgo, la restauración fluvial o los programas Ebro Resilience y Ebro Fluye.



