L’exposició Por la cuenca del Ebro s’inaugura a Ataria el 12 de juny de 2026. Una entrevista, cent anys d’història hidràulica i un territori alabès en el qual l’aigua ho explica gairebé tot.


1926 – 2026


L’exposició Por la cuenca del Ebro s’inaugura a Ataria el 12 de juny de 2026. Una entrevista, cent anys d’història hidràulica i un territori alabès en el qual l’aigua ho explica gairebé tot.
12/062026
L’arribada de Por la cuenca del Ebro a Vitòria-Gasteiz ha ampliat el recorregut públic de l’exposició itinerant del Centenari de la Confederación Hidrográfica del Ebro. La mostra, inaugurada el divendres 12 de juny a Ataria, Centre d’Interpretació dels Aiguamolls de Salburua, es pot visitar fins al 12 de juliol i proposa un recorregut divulgatiu per cent anys de gestió de l’aigua a la conca de l’Ebre.
L’Ajuntament de Vitòria-Gasteiz va incorporar la inauguració a la seva agenda institucional i Ataria presenta la mostra com una activitat bilingüe, d’accés lliure fins a completar l’aforament, centrada en la dimensió natural, històrica i social de l’aigua. La cobertura de Gasteiz Hoy va posar el focus en la seva lectura alabesa: cent anys de l’Ebre a Àlaba, amb especial atenció al paper del Zadorra, els aiguamolls de Salburua i la gestió sostenible de l’aigua.
En aquest context, Ràdio Vitòria va dedicar la seva entrevista del 12 de juny a Javier San Román, comissari adjunt d’Aigües de la CHE i comissari del Centenari. La conversa connecta la inauguració d’Ataria amb qüestions molt presents per a la ciutadania alabesa: els embassaments d’Ullibarri-Gamboa, Urrunaga i Albina, la qualitat de l’aigua, els usos recreatius, l’energia hidroelèctrica i la restauració dels rius.
Pensar l’aigua des de la conca
Un dels eixos de l’entrevista va ser la vigència d’una idea que el 1926 va resultar innovadora: gestionar l’aigua seguint els límits naturals d’una conca hidrogràfica i no els límits administratius. San Román va recordar que aquesta visió, impulsada per Manuel Lorenzo Pardo, permet prendre decisions pensant no només en un punt concret, sinó també en els qui es troben aigües avall.
La conversa va traslladar aquesta idea general a exemples quotidians: la gestió d’avingudes, la reserva d’aigua en situacions de sequera o l’autorització d’abocaments. En tots els casos, la unitat de conca apareix com una forma de coordinació que obliga a considerar el conjunt del sistema fluvial, els seus usos i els seus efectes acumulats.
Els embassaments alabesos: proveïment, energia i oci
San Román va explicar la relació entre els embassaments d’Ullibarri-Gamboa i Urrunaga, connectats per un túnel i gestionats en coordinació amb Iberdrola, titular de les infraestructures. En condicions ordinàries funcionen amb les seves normes d’explotació, mentre que en episodis de crescuda o sequera la Confederación assumeix un paper de direcció i coordinació.
També va recordar que els usos d’aquests embassaments han evolucionat. Van néixer amb una finalitat hidroelèctrica molt marcada, però avui resulten essencials per al proveïment de Vitòria-Gasteiz i Bilbao, a més de sostenir activitats recreatives cada vegada més integrades en la vida social del territori.
La conversa va abordar així mateix la qualitat de l’aigua. San Román va defensar el valor de l’aigua de proveïment, tractada a les plantes potabilitzadores i sotmesa a controls, i va subratllar la importància ambiental de consumir aigua dels sistemes públics enfront de l’ús massiu d’aigua envasada.
Salburua com a lloc simbòlic per parlar d’aigua
L’elecció d’Ataria i Salburua com a seu de l’exposició reforça el vincle entre la mostra i el territori. Ràdio Vitòria va tancar l’entrevista preguntant pel paper dels aiguamolls en relació amb els rius. San Román els va definir com a espais amb capacitat reguladora i depuradora: llocs on l’aigua s’expandeix, es lamina i contribueix a sostenir biodiversitat.
Després del seu pas per Reinosa, Miranda de Ebro i Logroño, la mostra recala ara a Vitòria-Gasteiz abans de continuar el seu itinerari per Pamplona, Huesca, Lleida i Tortosa. A Àlaba, aquesta relació passa pel Zadorra, els embassaments, Salburua i l’experiència quotidiana d’una ciutat que conviu amb l’aigua com a recurs, paisatge i infraestructura natural.
La inauguració del 12 de juny va tenir seguiment institucional i mediàtic. L’Ajuntament de Vitòria-Gasteiz la va incorporar a la seva agenda oficial; Noticias de Álava, Gasteiz Hoy i Diario Euskadi van publicar peces sobre l’arribada de l’exposició al territori alabès.
Trobades del Centenari a Ataria: 18 de juny, 17:30 h
L’estada de l’exposició a Vitòria-Gasteiz inclou una sessió de les Trobades del Centenari. El 18 de juny, a les 17:30 h a Ataria, dos especialistes abordaran la gestió de l’aigua al territori alabès: José María Sanz de Galdeano Equiza presentarà l’evolució del sistema Zadorra i el seu paper en la gestió del risc; Ángel Llamazares Álvarez, des d’AMVISA, explicarà com s’articula en la pràctica la col·laboració interinstitucional per gestionar l’aigua urbana a Vitòria-Gasteiz. La sessió és d’accés lliure.