1926 – 2026

La Casa de l’Ebre ja llueix la banderola del Centenari al passeig de Sagasta

La Casa de l’Ebre ja llueix la banderola del Centenari a la seva façana del passeig de Sagasta. La peça actua com un anunci visible de l’any de commemoració: la seu històrica de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) incorpora un missatge d’obertura del Centenari a la ciutat.

17/02/2026

Una col·locació pensada per a la façana

La banderola s’ha col·locat per acompanyar la verticalitat de l’edifici i el seu ritme de obertures, evitant que la intervenció es converteixi en un «teló». L’objectiu és sumar informació sense competir amb la façana: primer es reconeix l’edifici; després, es llegeix el Centenari.

La Casa de l’Ebre: una seu per a una institució nova

La història de l’edifici comença abans de la seva construcció: la CHE necessitava una seu estable i, des dels primers anys, va buscar solar i ubicació. El blog institucional ho explica amb detall a Es busca solar per a La Casa de l’Ebre, a partir de documentació històrica i del context urbà del passeig de Sagasta.
És un bon punt d’entrada per entendre què s’esperava d’aquesta seu: continuïtat, mètode i una mirada de conca.

L’edifici: racionalisme i ciutat

La seu definitiva sorgeix del concurs de 1933 i es construeix entre 1936 i 1946. Projectada per Regino i José Borobio, és un dels exemples més significatius del racionalisme a Zaragoza: una arquitectura pensada per organitzar el treball, amb planta en «E», estructura funcional i solucions seriades orientades a l’eficiència i a la flexibilitat.

Fotografia pels Borobio cap als anys trenta. Font: © Arxiu BAU

L’edifici està protegit com a bé d’interès cultural (BIC), categoria de monument. El seu valor patrimonial es completa amb els baixos relleus del pòrtic, obra de Félix Burriel (1942), i amb el monòlit font d’Ángel Orensanz (1984), situat davant de la façana.

Sobre Regino i José Borobio

Regino i José Borobio van desenvolupar un racionalisme sobri: plantes clares, modulació, repetició i materials sense ostentacions, amb una idea central —l’arquitectura com a organització de l’ús i del treball—.
En els encàrrecs lligats a la gestió de l’aigua van aplicar aquesta lògica amb especial claredat: a més de la seu del passeig de Sagasta, van participar en projectes impulsats per la institució, com el Pavelló de la Confederación Sindical Hidrográfica del Ebro (CSHE) a l’Exposició Internacional de Barcelona (1929), pensat per comunicar al públic una obra tècnica, i el Centre Agronòmic d’Almudévar, lligat a la modernització agrària.